El oro de Moscú
El oro de Moscú
108 minuts
ESPANYA

Vista el Wednesday 9 de April del 2003 als cinemes Albèniz (sala 11) i triada per l'Elvis

EL ORO DE MOSCU = MOROS Y CRISTIANOS + ATRACO A LAS TRES / “ANTENA 3”
DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS
Dirigida per
Jesús Bonilla
Jesús Bonilla
com a Papeles
Santiago Segura
com a Iñigo
Concha Velasco
com a Pastora Bernal
DE QUÈ VA
Iñigo treballa com a zelador en un hospital. Una nit, un pacient abans de morir li dóna un rellotge i li confessa un gran secret: L’or que els espanyols van enviar a Moscú (Mockba, Tomy ?) durant la guerra civil no va arribar a sortir mai d’Espanya i es troba amagat. Quatre alts càrrecs del moment van guardar el tresor en algun lloc i la única manera de trobar-lo és ajuntant els quatre trossos del mapa que es troben a la vegada amagats dins els seus respectius rellotges. Íñigo localitza al seu amic “Papeles” perquè el posi en contacte amb un periodista però “Papeles” el convencerà perquè ambdós busquin el tresor i se’l quedin per ells.
EL MILLOR
“El oro de Moscú” és un intent de tornar a fer una comèdia coral com les que feia Luís García Berlanga en el seus bons temps. Una confessió que us faig: cada vegada que per la tele passen “Moros y cristianos” o “La vaquilla” no puc estar-me de mirar-les donat que amb elles no puc parar de riure. Són comèdies que li donen cent mil voltes a qualsevol pel·lículeta dels “Carreys, “Lawrences”, “Sandlers” i altres energúmens per l’estil.

L’equació és ben senzilla, reuneixes a tots els actors nacionals que puguis i els poses a interpretar una comèdia el més delirant possible fent-los aparèixer a tots alhora a la pantalla i xerrant tothom pels descosits, un estil que ha heretat la companyia catalana “La Cubana” i que m’ho fa passar pipa.

Aquesta vegada el director Jesús Bonilla ha reunit a un grup ben nombrós d’actors coneguts com ara Santiago Segura, Concha Velasco, Antonio Resines, Alfredo Landa, ..., i ha permès els “cameos” de molta gent vinculada a l’humor en aquest país com ara Florentino Fernández, Carlos Latre, Arevalo o “El gran Wyoming” (només li han faltat el señor Barragán i José María Aznar, el més divertit de tots) per oferir-nos una comèdia que sens dubte no deixarà a ningú indiferent. (A menys que siguis el Pocholo i encara li donis voltes a qui t’ha trencat la motxilla).

De la peli per desgràcia només es poden destacar quatre o cinc frases que al principi provoquen algun somriure i la participació de Chiquito de la Calzada (per qui li agradi) i la del millor actor de tots els temps del cinema espanyol: el gran Alfredo Landa, pel qual tinc des de sempre una especial admiració (serà perquè té una retirada al meu pare ?)

EL PITJOR
Crec que és la primera vegada que un director novell fa dues pel·lícules alhora, la primera i la última. O això és almenys el que tots els que vam patir la visió de la pel·lícula desitgem. Jesús Bonilla, el “Popeye” del “Makinavaja” cinematogràfic i recentment vist a les sèries de televisió “Querido maestro” i “Periodistas” era fins avui un excel·lent secundari del cinema espanyol que va tenir un dia la mala idea de dirigir una pel·lícula. Hem de fer tot el possible perquè aquesta pel·lícula no surti del país, que no la vegin a l’estranger (*). Bé, de fet, a l’estranger ja coneixen el president que tenim i es deuen partir el pit a costa nostra que no vegis.

La idea principal de la pel·lícula és la de recuperar els models base de les clàssiques comèdies del tàndem Pajares-Esteso que tant van triomfar en aquest país ara ja fa un temps. A diferència d’aquells clàssics com ara “Pablito piscinas”, “Los bingueros” o “Yo hice a Roque tercero”; “El oro de Moscú” resulta més indigest de que un iogurt Bio de botifarra amb fruites del bosc o veure per la tele el “posado” que fa la Obregón tots els estius. No crec que sigui tant difícil reunir a tants comediants de renom i fer una peli que almenys diverteixi i no aquest bodrio insuportable que no té cap sentit d’haver-se realitzat en ple segle XXI (bé, i en cap altre).

Si després diuen a la cerimònia dels Goya que la gent no va a veure cinema espanyol que no es queixi, que en temps de la inquisició a la meitat del repartiment i equip tècnic ja els haguessin portat a la foguera i quan d’aquí 50 anys el fill del Parada (....) presenti “Cine de Barrio 3D” a TVE1 i facin la peli els diré als meus nebots: “quan la van estrenar recordo un vespre que vaig sopar amb els meus amics i vam decidir d’anar-la a veure. Però al final no hi vam anar perquè plovia molt. També recordo que des de la finestra vam veure dos molinets de vent multicolors ....”.

(*) Ara bé, també podria ser que aquesta peli arribi al meu estimat país que té forma de bota i esdevingui un èxit sense precedents. No m’estranyaria, gens ni mica. Ja fa per ells.
ESCENES A RECORDAR
El millor crec jo és intentar oblidar-la totalment i fins i tot el fet de que s’ha anat a veure. Tot i així es poden recordar un parell o tres de gags com Segura llançant-li un spray als ulls de l’Andrés Pajares, Gabino Diego i el rellotge amb tecnologia “Pentium 4” o “Pentium 5”, les intervencions de Chiquito de la Calzada o els acudits racistes contra els cubans. Maria, per veure aquesta peli també calen mantes, però per poder dormir i així almenys aprofitar el temps.
VALORACIÓ DE LGC0.72 
0.00
"Horrible.". Elvis, no nem pas bé. Quan anem a veure una comèdia sortim amb cara de mala llet i quan anem a veure qualsevol altra d’un altre gènere sortim partint-nos el pit. Haurem de fer crítiques d’enciclopèdies de la història del heavy de la guàrdia civil o quelcom per l’estil.
2.00
Sense comentaris
0.15
"No s’acaba mai ?.". Cual novela escrita por Michael Ende la peli sembla no acabar mai. Sort que la estona que vam passar abans d’anar a veure la peli ens ho vam passar genial gràcies a tu.