|
|
|
 | The Body (el cuerpo) | The body
1000000 minuts
EUA
Vista el Wednesday 10 de January del 2001 als cinemes Ã’scar i triada per en Tomy
THE BODY = TOMB RAIDER / LAS SANDALIAS DEL PESCADOR
|
|
|
| DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS | |
 | Dirigida per
Jonas McCord |
|  | Antonio Banderas
com a Matt |
|  | Olivia Williams
com a Sharon |
|
|
|
|
| INTRO | Donat l'impacte que ha causat el visionat de la peli d'aquesta setmana, i ja que el mestre Tomàs va sofrir una indisposició que ha impedit que la valori (bàsicament perquè no l’ha vista, “afortunado él” que no la ha hagut de patir), em veig obligat a fer una pausa en el meu estudi de Control Industrial per escriure quatre línies (de fet, cinc) sobre aquesta cosa.
En primer lloc, dir que aquesta pel·lícula ha aconseguit batre tots els rècords i ha desbancat del seu (merescudíssim) pedestal a les ja mítiques “28 días” i “El fin de los días”. No us deixeu pas enganyar!! El fet de que el títol de la peli no porti la paraula “días” no la converteix en una excepció, més aviat obre un nou front d’investigació en el camp de les pelis.... vaja, d’aquest tipus de pelis. Parlem d'una cinta que fa que una mamarratxada com “Cachitos picantes” sembli bona! Perquè senyores i senyors, aquesta setmana hem vist, no menos no más, que: THE BODY
|
|
|
| DE QUÈ VA | El que passa quan una peli no te guionista és que qualsevol arreplegat ha d’escriure unes frases perquè les diguin els quatre pringats que han triat per sortir davant de la camera. Només cal recordar escenes com la de “te voy a curar la herida” o el monòleg “yo a los 14 años ya tenia un rifle”. L’argument no té ni cap ni peus, i veient el tràiler que passen per la tele ja has vist tota la peli (massa i tot). No té cap mena d’interès, i per rematar-ho a sobre va de putos capellans.
1. Un dels que sortien als títols de crèdit es deia John Wood (ui! per una lletra).
2. Sembla que la música a en Tomy li va agradar (com deia abans, no ho entenc).
3. Hem anat als cinemes Oscar i per una vegada NO hi havia les ratlles!!
4. Va marxar públic durant la peli (lògic, jo estava temptat de fer-ho)
5. És una peli de capellans, amb això ho dic tot.
|
|
|
| EL MILLOR | El millor de la peli va ser el sopar. Punts a recordar:
1. La “gameboy” que ara tenen els cambrers del restaurant mexicà per fer la comanda a la cuina. Comentari d’en Nico: “que, encara vas per la mateixa pantalla?”
2. Aparició estel·lar d’en Liam Neeson, aquest cop el cambrer li va comentar i tot. A mi encara no m’ha dit res de la meva similitud amb Richard Benjamin, potser el proper dia? O he d’anar-hi vestit de pistoler? (ell no porta pas el sabre làser...)
3. La tia amb cintura de vespa anorèxica que se’ns va asseure a la taula del costat. L’únic que en va fer una valoració negativa va ser en Tomy “però si no tenia cul”(recordem que per en Tomy, una noia ha de tenir cul, pre-cul i post-cul). Tomy, quan has d’anar a recollir les ulleres ?.
|
|
|
| EL PITJOR | | No puc dir què es el pitjor, perquè TOTA la peli està dins d’aquesta qualificació.
|
|
|
| ESCENES A RECORDAR | 1. L’escena del mostrador (paròdia de “el tricicle”).
2. Els títols de crèdit (ja creen expectació per veure’ls des dels 10 minuts de peli)
|
|
|
|  | 0.00 "Quina merda !". Realment, els cinemes Oscar no van pas bé... |
|  | 2.00 "Totalment per italians". Els italians i tot s'haurien de sentir ofesos. |
|  | 2.00 "La música és el millor de la peli". Se li ha de perdonar, estava content
perquè l'examen de MAC li havia anat bé. |
|
|
|
|
|
|
|
|
