|
|
|
 | Vidocq | VIDOCQ
100 minuts
FRANÇA
Vista el Wednesday 6 de February del 2002 als cinemes Ã’scar (sala 8) i triada per en Nico
VIDOCQ = (CYRANO x SHELOCK HOLMES + LA CIUDAD DE LAS “NIÑAS PERDIDAS”) / (EL SILENCIO DE LOS CORDEROS + LA AMENAZA FANTASMA)
|
|
|
| DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS | |
 | Dirigida per
Pitof |
|  | Gérard Depardieu
com a Vidocq |
|  | Inés Sastre
com a Préah |
|  | Guillaume Canet
com a Etienne Boisset |
|
|
|
|
| INTRO | Bones, amics i amigues (sobretot això últim) de LGC. Avui dia 11 de febrer del 2002 és una jornada històrica per nosaltres perquè avui inaugurem la nova plana que esperem que us agradi i sobretot que col·laboreu el més possible, perquè entre tots puguem fer una plana divertida que us entretingui tant a vosaltres com a nosaltres. Primer de tot deixeu-me donar-li l’enhorabona a l’Elvis, el qual ha fet una feina realment genial amb la plana i espero col·laborar el més possible i no enrederir-me en les crítiques mai més perquè tanta feina que ha fet no hagi estat en va.
Si ara mateix algú em preguntés que si tornés a néixer a quin país m’hagués agradat néixer respondria “a França”. I no és que el francesos em caiguin gaire més bé que els ... ehem, ja els coneixeu, però almenys em sentiria molt orgullós del cinema que es fes al meu país. França és actualment el Hol·lywood europeu, tenen sense cap mena de dubte el millor cinema d’Europa donat que han sabut entendre aquests negoci millor que no pas ningú, comptant això sí en alguns casos d’espectaculars pressupostos econòmics, però sobretot perquè ha tingut la sort de comptar amb tota una sèrie de realitzadors : Luc Besson, Jean-Pierre Jeunet, Pitof, ..., d’una professionalitat i art totalment envejables.
Totes les pel·lícules franceses que hem vist els LGC han estat genials: “Amelie”, “El pacto de los lobos”, “Los ríos de color púrpura”, i “El beso del dragón”, i crec que el cinema espanyol faria bé de fer una ullada als nostres veïns a veure si quelcom se’ns encomana d’ells. (espero que el BOOM “Los otros” em faci empassar aquestes paraules algun dia).
Les pel·lícules franceses han aconseguit quelcom en el seu país que aquí rarament passa, que la gent miri gairebé més cine autòcton que americà, però la pregunta és si aquest èxit es veu reflexat també fora de les seves fronteres. La resposta és ...: “depèn”. Només en els casos on el producte està dissenyat amb vistes a sortir fora del seu país (i que sol recórrer a utilitzar actors i actrius americans o asiàtics, és en aquests casos on sembla que estàs mirant una peli americana que simplement; passa a França) són els que tenen èxit fora de les seves terres, donat que de la mateixa manera que segurament el nostre “Torrente” no agradaria fora de les nostres fronteres, molts encara són rebeces a veure pel·lícules que tenen el peculiar humor francès (molt innocent, fàcil i ple d’actors que gesticulen massa) present en per altra banda excel·lents pel·lícules com ara “Taxi 1 i 2” o l’adaptació al cine de les aventures de l’Asterix i l’Obelix.
Total, que VIVE LE FRANCE !!! i que ens continuïn fent bon cinema i que no se’ls ocorri mai fer quelcom com ara “Collègue, ¿ où être mon carrosse ? ”.
Que no m’oblidi de dir que la setmana passada va ser una jornada històrica donat que faltaven 30 minuts perquè comencés la peli i encara érem a ca l’Elvis i sense haver sopat (alguns no, com sempre), però vam ser a temps (sobretot perquè no van demanar cap Pizza a Johnny el rápido) de veure VIDOCQ, la crítica d’aquesta setmana. La pena de la jornada és que en Tomy no ens va acompanyar, donat que la Margarida (ja la coneixeu) marxava a Moscou (que en rus es deu dir “f Mockba (o acabat en “nyé”)”. Des d’aquí els LGC li desitgem una feliç estança en terres russes i un bon viatge d’anada i de tornada i fer-li saber que no es preocupi, que nosaltres ja tindrem cura d’en Tomy. ;)
XISSSSSSSSSSSST !!!!!!!!. Comença la crítica. Peli triada per ... Ui, si això ja no cal posar-ho aquí. El costum. ;)
(Tomy) P.D: Com als de la LGC no ens agrada quedar malament amb cap país europeu he decidit fer una petita correció al comentari d'en Tomàs sobre Moscou. En rus, per ser un xic més correctes, es llegiria "b Moskbie". D'acord? ;-) |
|
|
| DE QUÈ VA | | París, segle XVIII. La notícia està per tot arreu. Vidocq, l’investigador criminal més famós de la ciutat ha mort en mans d’un criminal a qui anomenen “l’alquimista”. Etienne Boisset, el seu biògraf intentarà ara esbrinar la identitat d’aquest assassí (el qual s’amaga darrera una màscara-mirall) perquè així creu que podrà venjar la mort del detectiu. Tot va començar ara fa uns dies amb la mort inexplicable de dos aristòcrates que els va caure un llamp a sobre i .... |
|
|
| EL MILLOR | Pitof (nom amb que es coneix al petit Jean-Christophe) és conegut per ser el responsable dels efectes especials de les pel·lícules d’en Marc Caro i i d’en Jean-Pierre Jeunet. “Vidocq” és la seva primera pel·lícula com a director, la qual ja li ha aportat diferents premis, com ara el de millor pel·lícula en la darrera edició del Festival de cinema fantàstic de Sitges i ja podem dir que ens trobem davant d’un realitzador innovador que amb la seva propera pel·lícula ja ens deixarà del tot clar que el seu és un estil propi que a partir de llavors anomenarem “estil Pitof” de fer cine (de la mateixa manera com passa amb altres realitzadors com ara en John Woo, ja el coneixeu).
“Vidocq” és la seva cara carta de presentació i ens permet definir una sèrie de característiques que sense cap mena de dubte definiran la seva futura feina darrera les càmeres. Aquestes són: El pas definitiu cap al cinema digital, escenografia digital, muntatge frenètic, excel·lents efectes especials (a destacar la màscara-mirall), integració de diferents tipus de format vídeo en l’escena i molt surrealisme visual.
Tot això ho trobareu en aquesta cinta, un nou intent de fer un cinema “total” (si no sabeu què vull dir, llegiu la crítica de “El pacto de los lobos”) i si a més a més hi sumeu la participació d’un dels millors actors de tots els temps, en Gérard Depardieu i una història d’assassí en sèrie amb un final d’aquells que ja valen la pena pagar l’entrada podrem dir que “Vidocq” és una peli del tot recomanable. Bé, potser no, és que resulta que ... |
|
|
| EL PITJOR | ... potser l’estil Pitof no us acabarà de fer el pes. De la mateixa manera que va passar amb “El planeta de los simios” d’en Tim Burton; l’estil personal del director no sembla el més adequat per una pel·lícula d’aquest estil d’època, donat que el director l’emplena de constants canvis de plans, vertiginosos moviments de càmera que poden arribar a marejar l’espectador, decorats digitals massa evidents i massa carregats, primers plans de personatges grotescs en vídeo que resulten el pitjor de la cinta (tots aquests plans són PKR) i els girs fantàstics que pren l’argument no ens van agradar ni a l’Elvis ni a mi. (el president al davant, com no). Un exemple, creieu que queden bé les baralles rotllo Matrix entre un dolent (genial, això sí) que sembla el germà tímid d’en Darth Maul i un Gérard Depardieu que sembla que s’estigués preparant per tornar a fer d’Obelix aquesta vegada sense farcit ?.
En resum, “Vidocq” en mans d’un altre realitzador hagués estat millor o pitjor ?, crec que ja mai ho sabrem, però pel que es veu al final, podrem saber si Pitof ens ha llegit i corregeix els seus errors a la segona part. “Vidocq 2: le retour”. |
|
|
| ESCENES A RECORDAR | | L’escena inicial, Vidocq perseguint l’alquimista pel taller de vidre fins que cau pel forat i el desenllaç de la història. |
|
|
|  | 4.00 “És una peli molt rara, està bé, però li poso un 4”. A mi em passa el mateix, no em va desagradar, però no sabria si recomanar-la o no. |
|  | 8.00 “Queda’t amb aquesta escena que després és important”. En Nico (com és habitual en ell) ja l’havia vista i sort que vaig tenir que amb les seves indicacions no vaig intuir el final de la peli. Organització !!!!. |
|  | 7.00 Sense comentaris |
|
|
|
|
| Tomàs (07/02/2002) | Els francesos són els únics que saben fer pelis amb arts marcials apart dels xinesos o què ?
|
| Tomy respon (17/02/2002) | Segons algú que no puc anomenar, els alemanys fan les pelis de xinesos d'una manera molt peculiar... (comentari intern LGC).
|
|
|
|
|
|
|
|
