|
|
|
 | A propósito de Schmidt | About Schmidt
125 minuts
USA
Vista el Wednesday 19 de February del 2003 als cinemes Ã’scar (sala 8) i triada per en Nico
A PROPOSITO DE SCHMIDT = EL PADRE DE LA NOVIA + MEJ... PEOR IMPOSIBLE
|
|
|
| DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS | |
 | Dirigida per
Alexander Payne |
|  | Jack Nicholson
com a Warren Schmidt |
|  | Hope Davis
com a Jeannie Schmidt |
|  | Dermot Mulroney
com a Randall Hertzel |
|
|
|
|
| DE QUÈ VA | | Al matí següent de jubilar-se, Warren Schmidt s’aixeca a les 6 A.M. com cada matí. És el costum. La seva vida ha canviat, ahir era un dels directius més importants de la seva empresa, avui acompanya la seva esposa a comprar i no sap què fer amb les 23 hores restants del dia i és per això que decideix adoptar a Ndugu, un nen de l’Àfrica, a qui li escriu cartes de tant en tant. Però no val a queixar-se, les coses sempre poden anar a pitjor. Jeannie, la seva dona, mor sobtadament, Warren haurà de valer-se per si sol i per rematar-ho la seva filla es casa amb algú que no creu que faci per ella. Paciència Warren, per sort no tens germans. |
|
|
| EL MILLOR | Apreciat Ndugu:
Em dic Tomàs, tinc 27 anys i treballo de programador informàtic. M’han demanat que de tant en tant t’escrigui una carta i així ho faré.
Avui m’agradaria escriure’t quatre ratlles sobre una pel·lícula que vaig anar a veure amb els meus amics: “A propósito de Schmidt”. No se si saps Ndugu que jo em fixo molt en el director a l’hora de triar una pel·lícula i no feia ni un mes que per “Antena 3” .... que no saps què és “Antena 3” ? com t’ho diria ... saps allò que els elefants fan després de menjar i deixen a terra en molta quantitat i que fa molta pudor ? doncs això és més o menys “Antena 3”. Com et deia Ndugu a “Antena 3” vaig veure “Election” del director Alexander Payne, una petita obra mestra del cinema que va aconseguir que no posés mala cara quan amb els amics vam decidir anar a veure una pel·lícula d’en Jack Nicholson fent de jubilat. I la veritat Ndugu és que la cosa comença prou bé. Jack Nicholson està molt contingut en el paper d’un jubilat (mai ha semblat tant vell en una pel·lícula, tot i que passaria per fill de la Sara Montiel sense problemes) i és genial i a la vegada esgarrifós veure la transformació d’un home que al principi sembla un triomfador i a qui tothom té una enveja sana en un home que ja no pinta res en l’empresa per la qual ha lluitat tota la vida, no sap valer-se per si sol quan la seva dona mor i casa seu es converteix en un cau de porcs.
La seva única filla està a punt de casar-se amb algú que ha de tenir parents italians per força i el personatge decidirà realitzar un viatge per a la vegada reflexionar sobre el que ha estat la seva vida i per intentar aconseguir que mai no tingui nets que puguin arribar a ser algun dia fans d’en Ben Affleck.
És en aquests primers minuts que la pel·lícula fa reflexionar a l’espectador en tots aquests temes de manera brillant, un reflexiona, es posa en la seva pell i el que menys desitja en aquell moment és que li arribi l’edat de la jubilació. Llàstima que la pel·lícula no duri 10 minuts i s’acabi aquí. Com t’ho diria Ndugu, la resta és ... la resta és ... doncs “Antena 3”. Eh que m’entens ?. |
|
|
| EL PITJOR | En el moment, Ndugu, que el personatge de Nicholson decideix agafar el cotx.., la roulot..., la fugone... el transatlàntic amb rodes que té i la pel·lícula es converteix en una road-movie que la història comença a avorrir a les pedres i més d’un en la sala es va aixecar i va demanar pietat al del projector. La pel·lícula decau en picat, passa de ser una tragicomèdia a una comèdia que no té gens de gràcia. Les situacions o no fan riure o estan més vistes que el Aznar als telenotícies de la primera cadena: “els guionistes de Hollywood no saben que el gag del llit d’aigua ja no fa gràcia ????” i els personatges no són gens interessants. Això és una tortura, i no que t’obliguin a viure una setmana a l’”Hotel Glamour” amb en Pocholo de company d’habitació.
Dos apunts més per acabar Ndugu:
Jack Nicholson no sembla pas ell i de la mateixa manera que a “Lobo” torna a pixar-se fora de la tassa.
Kathy Bates ho torna a fer. No se si has vist “Jugando en los campos del señor”. En aquella peli la Bates ja es despullava davant les càmeres i la de diners en psiquiatres que em vaig deixar. Kathy, que ja tens una edat i sobretot un cos que és capaç de tallar-li la libido a en Rocco Siffredi. Ei, que jo també tinc un cos que fa pena, però que vaig jo despullant-me pels puestus ?, eh ??.
Bé Ndugu, espero que tu i tota la resta del teu poble estigui bé i pugui sobreviure un dia, i un altre, i un altre ... Sé que podríem fer moltíssim més per ajudar-vos, però què vols que fem si els que tenen més són els que haurien de fer el primer pas i vivim en un món tant de bojos on els que haurien de tenir més seny decideixen fer guerres en contra de l’opinió tothom ?.
Adéu Ndugu. Cuida’t. |
|
|
| ESCENES A RECORDAR | | Aquelles que fan reflexionar sobre la vida, el sentit de la pròpia existència i que ajuden a fer consciència dels temps passats. Cinema amb majúscules. (Llàstima que no dóna per emplenar una cartutx del CINE EXIN) |
|
|
|  | 0.00 "T’imagines que algú pugui comprar-se el DVD ?.". Sí, el director. Pobre del qui sigui si amb la idea de regalar-lo. |
|  | No ha puntuat la peli "Aquest no pot ser en Jack Nicholson, encara no ha mort a ningú.". És que ja té una edat i ni les animadores dels Lakers ja l’atrauen. |
|  | 2.00 Sense comentaris |
|  | 7.00 "Qui ha triat aquesta peli ?.". Jo no. :s |
|
|
|
|
|
|
|
|
