El último golpe
The heist
107 minuts
USA

Vista el Wednesday 23 de April del 2003 als cinemes Albèniz (sala 11) i triada per l'Elvis

EL ULTIMO GOLPE = ATRACO PERFECTO + NUEVE REINAS / COLEGA, ¿ DÓNDE ESTÁ MI ORO ?
DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS
Dirigida per
David Mamet
Gene Hackman
com a Joe Moore
Delroy Lindo
com a Bobby Blane
Danny DeVito
com a Mickey Bergman
DE QUÈ VA
El Gene Hackman, que té una retirada a un oncle de la meva mare (llàstima que no he trobat foto) és com el Santiago Segura aquí, sembla que surti a totes les pelis de Hollywood. Aquesta vegada fa del cap d’una banda de lladres que ja comencen a tenir una edat i que per circumstàncies diverses (així m’estalvio d’escriure una parrafada) han d’acceptar un darrer treball abans de retirar-se. Malo !!!. És d’aquelles pelis de lladres i mafiosos que ningú no pot fiar-se de ningú i que té més d’un final i que si un té problemes d’insomni li farà potser un gran favor. Bé, no anticipo res.
EL MILLOR
Un parell de frases ingenioses al guió entre les que no conto: “¿ es corto el nombre de un chino ?”, la banda sonora (tot i que si jo fos Lalo Schiffrin miraria de portar al músic a judici per plagi) i l’escena on un es deixa atropellar per despistar a la policia.
EL PITJOR
Del director de la pel·lícula, David Mamet, no havia tingut l’oportunitat de veure res del seu treball com a director però si m’era coneguda la seva faceta de guionista com ara la que va realitzar en l’adaptació de l’”Hannibal” de Thomas Harris. D’ell s’ha dit que és un autor que intenta recuperar l’antic cinema negre (res a veure amb l’Eddie Murphy) dels anys de la picor amb pel·lícules com ara “Casa de juegos” o “The spanish prisoner” amb la temàtica de gent que es dedica a estafar com a principal base argumental. Pel que vaig veure realment lo seu són les estafes, perquè a mi em va estafar els 4.5 € que vaig haver de pagar per l’entrada.

Mira que a mi no m’agrada insultar a la gent (els meus germans no conten) però veig la cara que fa aquest home i sembla que hagi de cridar en qualsevol moment “cuñaaaaaaaaaaaao !!!”. Què voleu que us digui ?, li he agafat mania.

La peli no s’aguanta per enlloc. La trama, original, el que seria original, no és. Intenta ser com una mena de trencaclosques on cada vegada es complica més i més la història intentat despistar l’espectador que encara es manté despert al seu seient i es lia tant que el director-guionista arriba un moment que ja no sap on és ni com continuar la història i ens tortura fins que aquesta acaba.

Comencem amb el clàssic “acepto este último trabajo y lo dejo” que en el 100 % de les pelis ja es sap que sinònim de problemes i se’ns presenta una banda de criminals el més jove dels quals no va poder anar a la guerra del Vietnam perquè no el van deixar sortir de l’asil. A aquesta banda de ‘iaios’ (el director és bona persona i per si un cas ja ha elaborat un guió amb el mínim d’escenes d’acció física no fos cas que a cap d’ells els doni un infart) se’ls hi suma l’actor Sam Rockwell que amb bigoti em fa pensar en l’Aznar (amb tot el que això comporta) i comencen els despropòsits per tot arreu.

Uns quants exemples:
1- En Gene Hackman està molt preocupat perquè la policia ha pogut enregistrar la seva cara i en cap moment ningú no l’arriba a reconèixer ni ha de córrer a amagar-se.
2- Li munten un sidral a en Danny De Vito perquè els vol obligar a que facin un robatori, marxen del seu despatx gairebé a “tiros” i al cap d’un minut els “muy machitos” li truquen perquè han decidit d’acceptar. Que si sóc jo el De Vito els engego a prendre per on l’esquena perd el seu nom.
3- Volen vendre i després robar un vaixell a un paio que dóna la casualitat que el seu cognom “es “flecha” que en italiano quiere decir “flecha” (???????) i li diuen “hoy no se lo puede llevar, venga mañana”. Quina sort tenen de trobar a la que deu ser la única persona en el món que hagués picat.
4- Enganyen a un mafiós important que té molta mala llet i en comptes d’amagar-se i marxar cap a Brasil com el Dioni, un d’ells decideix anar tranquil pel carrer i acompanyar la seva neboda fins l’autobús del col·legi. I és clar, l’enxampen. Es devien pensar que eren de la màfia italiana.

No se, tantes i tantes que us acabaria avorrint tant com jo em vaig avorrir amb la peli.

Tots, que ja hem vist més d’una pel·lícula d’aquest estil, ja sabem que al final hi haurà més d’un final sorpresa (un final tant sorprenent com quan la Isabel Gemio deia allò de “usted tiene una hermana en Colombia a la que no ha visto en 20 años, ¿ verdad ?) i per desgràcia així és. Ni això sap fer el director-guionista, en cap moment aconsegueix sorprendre l’espectador i segurament no s’haurà llegit cap de les meves crítiques i no sap que no es pot fer una pel·lícula de lladres o gangsters sense que aquests no resultin simpàtics per l’espectador. En aquesta pel·lícula tots són dolents, males persones. És pot saber a qui li pot agradar que una colla de delinqüents sense escrúpols robin els diners de la gent per poder viu còmodament sense haver de treballar ?.

I Maria, sort que no la vas veure. En tota la peli surten únicament tres dones. La primera és tonta i es deixa enredar a la joieria, la segona és segons ella “una hija de p*** con experiencia” i fa de guarra i la tercera és una alcohòlica incompetent en la seva feina. L’escena d’aquesta última és antològica, l’enreden perquè hagi d’estar en un lloc per deixar passar als criminals per l’aduana i la tia no apareix !!!!.

Deixo el millor pel final, la ja mítica escena de “disparos” del final. El director no seria precisament John Woo i ens filma una de les escenes d’acció més patètiques de la història del cinema. Només em va faltar que els encarregats del efectes sonors haguessin gravat les seves veus fent “Paiun, paiun !!!” per acabar fer-me partir de riure.

Una pel·lícula horriblement dirigida i amb un guió patètic a més no poder. No l’aneu a veure i això que tindreu guanyat.
ESCENES A RECORDAR
Com diria la secretaria de “Cómo ser John Malkovich”: “¿ Que le traiga los listines ?”. De veritat, el millor és oblidar-les absolutament totes.
VALORACIÓ DE LGC3.83 
7.00
"No us ha agradat ?. A mi sí.". I jo que me n’alegro per tu. I pensar que en “Movimientos” m’ha trucat avui i m’ha dit que la tenia en DivX. Arghhhh !!!.
1.50
Sense comentaris
3.00
"Un rotllo. Penseu que per mi en Danny de Vito és com en Ben Affleck per l’Elvis". I us passa el mateix amb les respectives dones ?, la del De Vito i la del gilipolles.
OPINIONS AL FÃ’RUM
Elvis (28/04/2003) 
Començo dient que estic totalment en desacord amb la crítica que s’ha fet d’aquesta pel·lícula. Trobo que el fet de que qui fa la crítica li tingui mania el director no justifica dedicar una sola frase (i despectiva) a la secció de “el millor” i en canvi 10 paràgrafs extensos a la secció de “el pitjor”. Crec que la crítica hauria de ser més neutral, les opinions personals tenen el seu espai al fòrum.

Un cop dit això, jo sí que recomano que aneu a veure aquesta pel·lícula. D’acord que no opino que hagi de guanyar cap oscar, però tampoc és precisament dolenta! L’argument és el de la típica peli d’estafadors i robatoris (un gènere en el que no cal inventar res, tots sabem com són aquestes pelis), els actors són bons (i no pas trets de cap asil), Gene Hackman està correctísim i Danni De Vito ja se sap, o fa comèdies o fa de tio amb mala llet. La escena del tiroteig al port, per mi és totalment realista, què et vols esperar, Matrix? M’ha fet bastant de ràbia llegir que és “una de les escenes d’acció més patètiques de la història del cinema”, estic totalment en desacord i opino que s’ha filmat des d’un estil molt més proper a la realitat i no s’ha buscat ni l’efectisme, ni la heroïcitat ni la xuleria que es solen marcar els actors a les escenes “de tiros”.

Ah si, i “flecha significa flecha en italiano” és una aclaració que només te sentit a la versió original “freccia means arrow in italian”.
I ja posats, em quedo amb la del gilipolles abans que la del De Vito, tot i que com ja he dit algun cop, això ja no és el mateix des de que la Gloria va deixar el cinema...


Tomàs respon (28/04/2003) 
Ara m'agrades. Com va dir algú important: "las opiniones son como los culos, que todo el mundo tiene uno" i m'ha semblat genial que algú estigui totalment en desacord amb la meva crítica (i si s'opina al fòrum, doblement content). Ara bé, potser no m'he expressat amb encert però crec haver deixat força clar que fins a la visió d'aquesta pel·lícula el treball del director David Mamet m'era totalment desconegut per lo que dificilment aquest fet m'ha pogut condicionar en la redacció d'una crítica sobre una pel·lícula que em va avorrir més que un programa del Sánchez Dragó parlat en llatí.

Efectivament, l'escena del final dels tiros no és "Matrix" precíssament (no arriba ni a "Paseando a Miss Daisy") i estic d'acord que qualsevol intent de dotar-la de l'espectacularitat que estem ara acostumats (càmeres lentes, volteretes, ..., vale; coloms, ...) hagués estat un error. Però opino que està resolta de la manera més patètica possible i es nota que el director no té la més mínima idea de filmar una escena on hi hagi una mica de moviment. Hi ha un plànol on en Gene Hackman creua foc amb un dolent estant ambdos separats per 4 o 5 metres de distància que em va recordar "Agárralo como puedas 2 1/2". Una mica de voler fer les coses bé no fa cap mal a ningú. Si hi ha talent, és clar.

S'ha de valorar molt negativament que l'equip de doblatge no hagi volgut buscar una traduccío amb més sentit per la famosa frase de la "fletxa". Ara recordo per exemple el doblatge que es va fer per "Mentiroso compulsivo" que al principi un nen en la versió original confonia "liar" (mentider) amb "lawyer" (advocat) i aquí es va buscar una molt bona solució que va ser utilitzar els termes "liante" i "letrado".

Ah, i que jo també em quedo amb la del gilipolles, però veritat que desde que es sap que comparteix la vida (i altres coses) amb el "innombrable" aquesta noia ha perdut molt ?.

P.D.: he descobert d'on va treure en Moli el "turururu". És la seva adaptació particular de la cançó "Walking on the wild side" del Lou Reed. :D