|
|
|
 | Abajo el amor | Down with love
101 minuts
USA
Vista el Wednesday 24 de September del 2003 als cinemes Albèniz (sala 8) i triada per en Nico
ABAJO EL AMOR = LA VERDAD SOBRE PERROS Y GATOS + ARMAS DE MUJER + LA DAMA DE ROSA
|
|
|
| DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS | |
 | Dirigida per
Peyton Reed |
|  | Renée Zellweger
com a Barbara Novak |
|  | Ewan McGregor
com a Catcher Block |
|  | David Hyde Pierce
com a Peter MacMannus |
|
|
|
|
| DE QUÈ VA | Barbara Novak, resident a Maine (1), arriba a la gran ciutat amb un llibre sota el braç que porta per títol: “Abajo el amor”, obra que esdevindrà un best seller i que es convertirà en referència indispensable per tota dona moderna. El llibre és un manual que han de seguir les dones per alliberar-se de la tirania masclista i gaudir del sexe a la seva voluntat fent servir una seria de passos que primerament promouen l’abstinència sexual fent servir la xocolata com a substitutitori.
Per sort els homes comptem amb Catcher Block, periodista, sex-symbol i antic cavaller Jedi que pretén escriure la notícia de l’any si aconsegueix que Barbara s’enamori d’ell i contradigui tot el que ha escrit al llibre.
La guerra de sexes ha començat. Qui sortirà vencedor ? elles ? ells ? tigres, tigres, leones, leones, ambos quieren ser los campeones !!!.
(1) Com el meu amic Stephen King. |
|
|
| EL MILLOR | Porto una emprenyada a sobre ... aquesta tarda he llogat al vídeoclub “Rocco y sus hermanos” i .... depeccionant, fluixa fluixa. Les he vistes millors d’aquest actor.
Si una cosa cal destacar de “Abajo el amor” és la valentia que han demostrat tenir els seus responsables per tirar endavant un producte com aquest. Un intent de fer una paròdia de les pel·lícules romàntiques d’abans interpretades pels darrers mites del cinema americà on l’ambientació, música, vestuari macrovisionístic, decorats i perruqueria estan mimats al màxim, sabent que s’arriscaven a fer una pel·lícula que no podria ser entesa com s’havia ideat i que per tant podria ser rebutjada per la gran majoria del públic. Sembla que al final la cosa no ha anat del tot malament.
Els actors protagonistes estan molt bé. L’Ewan McGregor ensenya el pit de pollastre massa vegades i porta una pintada de cabells que canta més que la Massiel amb una copa de més als casaments, però resulta convincent en el seu paper de periodista a lo Austin Powers. La Zelli... noia fa la seva cara de sempre però no m’imagino a cap altra actriu fent aquest paper i el millor de tots és en Davis Hyde Pierce, el germà d’en “Frasier” que fa el paper més divertit de la pel·lícula. |
|
|
| EL PITJOR | És una pel·lícula d’aquelles que o li segueixes el joc i t’agrada, o si no tens el comandament a distància i no la pots parar passes una estona que ni a cal dentista.
El principal problema que li trobo és que s’han equivocat al plantejar-la. Què volien fer ?, una comèdia romàntica com les d’abans o una paròdia de les comèdies romàntiques de les d’abans ?. No es pot pretendre fer una paròdia d’aquest tipus de pel·lícules i estar tota l’estona ridiculitzant-les i al final convertir la pel·lícula en una altra més del mateix gènere. Que s’ha fet mai una pel·lícula de riure que faci molta por ?, que s’ha fet mai una pel·lícula de riure que sigui molt tràgica ? (1). Molt ju ju ja ja però al final no deixar de ser una pel·lícula “de amores”, com diria la meva mare.
La línia que separa la comèdia i el sentit del ridícul en aquesta pel·lícula és tan estreta que a vegades no saps si tanta cursilada ha estat buscada o no, ja que en algunes ocasions sents la música instrumental i esperes que en qualsevol moment la guineu surti perseguint al “correcaminos” o que aparegui el Camilo Sesto i interpreti el “Melancolía”.
A la cinta no li ajuden precisament els minuts inicials on un esbojarrat muntatge i un festival de ganyotes de la Zellewe.. noia protagonista fan que s’espanti a qui no vingués ja previngut a la sala i molt menys ajuda l’horrible escena on els protagonistes parlen per telèfon i s’ajunten les imatges fent creure que estan fent la “caidita de roma” o com li vulgueu dir. El final, bé, té com quinze finals ja que sembla que no acabi mai, li resta molt de punts ja que després d’un inesperada (o no) confessió (que he d’admetre que és el millor de la pel·lícula) venen uns minuts romàntics on he de confessar que no hi vaig posar-hi la més mínima atenció del poc interès que ja em suscitava.
Que consti que no em vull fer el “machito” i que penseu que una de les noies que venien amb nosaltres va començar dient que estava molt bé la peli però cap al final va acabar admetent que era una mica cursi. (2)
Si l’Elvis tornés a ser el president no aniríem a veure aquestes pel·lícules. Votem-lo !!!!.
(1) La trilogia primera de George Lucas no compta. Aquesta és tràgica lo molt que fa riure.
(2) Una noia que al final del dia va imitar a en Núñez fent de l’Oso Yogui. Perquè veieu que la pel·lícula acaba afectant. |
|
|
| ESCENES A RECORDAR | Els títols de crèdit on els protagonistes canten i ballen. Una mena de CHICAGO + MOULIN ROUGE. També hi ha una escena on McGregor balla el twist amb uns mitjons vermells que no crec que ni ell vulgui tornar a recordar.
Per cert Giuseppe, no balla amb els mitjons, balla amb una noia. |
|
|
|  | 0.00 "Jo volia marxar al minut 3 de peli.". Elvis, si no vam marxar de la sala amb “Colega” no crec que mai no marxem d’una peli a mitja projecció. A menys que en una peli es vegin junts al Ben Affleck i a la Monica Bellucci, que llavors ja no respondríem de nosaltres mateixos. |
|  | 4.00 “Com al final es casin, marxo.”. Però no vas marxar, com un home !!!. |
|  | 4.00 Sense comentaris |
|  | 5.00 “M’ha agradat molt la música.”. Només cal veure que en Tomy comença a fer-se copets a les cames seguint el ritme per saber si una música de la peli li agrada. |
|
|
|
|
| Edu (15/09/2003) | Una d'aquelles películes nostàlgiques de l'era Rod Hudson i companyia.
La posada en escena, la trobo meravellosa, i molt encertada. La interpretació, molt en la linea d'aquelles películes dels anys 60. La història, 3/4 del mateix, i en conjunt? una película que et farà passar una molt bona estona, sense necessitat de destruir, aniquilar, masacrar i totes aquestes coses a les que actualment Hollywood ens té acostumats.
A mi, personalment, en Ewan McGregor m'encanta. Cada película que fa es diferent, i l'interpreta adecuadament. Des que el vaig veure a Transpoiting, aquest noi no ha deixat de sorprende'm agradablement, i aquest cop no es per menys. Es capaç de ser un drogata, un enamoradís cantant, un soldat, un jedi, un .. (etc, etc..)
Aquesta vegada el millor de la película? la posada en escena, el vestuari i la fotografia tan acord als anys 60.
Jo la recomano per pasar una estona agradable.
Res més..
|
|
|
|
|
|
|
|
