|
|
|
 | Good bye, Lenin ! | 120 minuts
ALEMANYA
Vista el Wednesday 12 de November del 2003 als cinemes Ã’scar (sala 4) i triada per en Nico
GOOD BYE LENIN = LA VIDA ES BELLA + TODO SOBRE MI MADRE / CUENTAME
|
|
|
| DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS | |
 | Dirigida per
Wolfgang Becker |
|  | Daniel Brühl
com a Alexander Kerner |
|  | Katrin Saß
com a Christiane Kerner |
|  | Chulpan Khamatova
com a Lara |
|
|
|
|
| DE QUÈ VA | | Uns dies abans de que el mur de Berlín caigui, bé, de que el tiressin a terra, la mare de Alexander, gran defensora dels ideals comunistes de l’Alemanya oriental, cau en un coma profund. Ella no serà conscient de tot el procés de la unió de les dues alemanyes i quan desperti els metges aconsellaran als seus fills que no l’alterin i no li donin cap mena d’informació que la pugui fer empitjorar en el seu greu estat de salut. El seu fill farà tot el possible perquè ella no se n’adoni del canvi que hi ha hagut al seu país, ja sigui etiquetant els productes capitalistes del mercat amb les antigues marques comunistes com inventant una cadena de televisió que emeti les notícies que ell inventi. Quelcom com fan TVE1 i el PP. |
|
|
| EL MILLOR | En Nico ens va recomanar aquesta pel·lícula perquè deia que a Alemanya la gent feia cues immenses per anar-la a veure. La veritat és que si a Espanya triomfa una sèrie com “Cuéntame” (que per cert, no he vist mai) que és una mena de mirada nostàlgica a la recent història del país, és normal que els germànics s’interessin per aquest “revival” històric que va tenir a la ciutat de Berlin com a punt de mira de tot el planeta. Simpàtica. És el millor qualificatiu que se li pot donar. Es deixa veure sense que cap moment arribi a avorrir massa i té alguns moments força divertits, sobretot el telenotícies que s’inventen per tenir entretinguda i a la vegada enredada a la mare. Moment mític és aquell quan mentre li canten el feliç aniversari a la mare, aquesta veu que estan penjant un cartell de COUCA COULA a l’edifici del davant. El notícies del vespre s’encarregarà de fer saber a tothom que s’ha descobert que dit producte és en realitat invenció dels alemanys de l’est. Té idees de guió molt ben trobades perquè la família pugui continuar l’engany, els productes etiquetats amb pots antics, l’heroi (1) espacial gravant unes imatges en mig de la biblioteca, els nens que venen a cantar cançons amb el mocador blau i volen estafar al fill, etc ... .
Va haver un moment que en Tomy li va dir a en Nico: “això que sona no és “Amelie” ?”. Tots dos van encertar que la música és del mateix autor que la banda sonora d’aquella meravellosa pel·lícula. El músic es diu, es diu ... nosequè nosequantos. Si aneu al google i busqueu “banda sonora Amelie” us sortirà. Mita’l, Yann Tiersen. Qui sap si parent del baron Tiersen, el de la Tita. Cervera. Aquells que tenen quadres i els lloguen baratos.
A mi, molt personalment, el que més em va agradar és com el protagonista fa els impossibles per l’amor que sent per la seva mare. Això em va arribar. És que no hi ha res com l’amor que es té i es rep per part de la mare. Què li diguin a Edip. L’altre dia vaig anar a comprar roba amb la meva. Mira que odio anar a comprar-ne, però sort que ella m’hi acompanya sempre. Resulta que quan jo ja havia triat el jersei que feia joc amb els pantalons per anar al bateig de les meves cosines va i ella em diu: “niño, pero si eso es un pijama.”. 100 % verídic.
Em va agradar molt això.
(1) Sona igual que “Leroy”. Sniff. :( |
|
|
| EL PITJOR | Tema apart és que la Maria i jo vam discutir perquè no vaig trobar bé que sortís un tio en pilotes en mig de la peli. No a la sala, en pantalla.
Vaig trobar que el principi era una mica avorrit, ja sigui per la meva poca cultura i pels meus escassos coneixement històrics del tema o perquè la pel·lícula sigui una mica enfocada vers la gent del seu país d’origen.
Ostres, al principi hi ha una manifestació on a un tio li trenquen una cama que riu-te’n de les escenes semblant que fa l’Steven Seagal. Una mica “heavy” i fora de lloc aquella escena.
Ara bé .... . Durant tota la peli anava pensant: “això de que a algú el tinguin enredat perquè no pateixi em sona molt ....” però no sabia de què em sonava fins que en Tomy m’ho va fer notar. L’argument està copiat en part de la idea original de “La vida es bella” !!!!!!!!!!!!. Aquest fet em va fer restar-li força punts a la pel·lícula ja que em va sonar a pràctica de xarxes de ETIS. |
|
|
| ESCENES A RECORDAR | | Quan Bilbo intenta tocar l’anell que penja d’una cadena del coll de Frodo. No vaig patir un infart de miracle. |
|
|
|  | 8.50 “Nosaltres vam estar aquí. A les discoteques alemanyes sona aquest tipus de música. ... .”. Comentaris d’en Nicolau. Aquest cop divertits i interessants. |
|  | 6.00 Sense comentaris |
|  | 7.50 “Ostres, en Robin Williams.”. En Tomy i jo vam “flipar” perquè l’actor que feia de pare del protagonista és el morphing perfecte entre en Robin Williams i en Liam Nesson. Robin Nesson a partir d’aquest moment. |
|
|
|
|
|
|
|
|
