|
|
|
 | Be cool | Be cool
118 minuts
USA
Vista el Wednesday 13 de April del 2005 als cinemes Ã’scar (sala 5) i triada per en Nico
BE COOL = GET SHORTY ? / HA NACIDO UNA ESTRELLA + UN GANGSTER PARA UN BODRIO (de miracle res)
|
|
|
| DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS | |
 | Dirigida per
F. Gary Gray |
|  | John Travolta
com a Chili Palmer |
|  | Uma Thurman
com a Edie Athens |
|  | Vince Vaughn
com a Raji |
|
|
|
|
| INTRO | Comencem aquesta crítica amb una seriosa advertència: si us va agradar la primera part de "Be cool", és a dir "Cómo conquistar Hollywood" (Get shorty), no aneu al cinema a veure aquesta continuació (i tampoc malgasteu ample de banda del vostre ADSL amb això). Per a tots els demés, el nostre consell és que trieu entre les moltes altres propostes que us ofereix la cartellera, fins i tot "Un canguro superduro" serà una elecció més afortunada que aquesta. I sense haver vist (ni cobrant hi aniríem) la d'en Ricardito Bofill ja ens atrevim a dir que també seria millor elecció.
El motiu d'una afirmació tan contundent és molt simple: la peli és una mer.. .
Val, segurament pensareu que no n'hi ha per tant, que hi ha molts actors coneguts (i fins i tot algun de bo), que és la segona part d'una peli que estava bé (greu error!) o que és una comèdia i segur que almenys una mica de riure ha de fer (gravíssim error!).
D'entrada, cal recordar que ens trobem davant d'una peli que pertany al gènere "segona part no planejada de", es a dir, davant la falta d'idees que darrerament pateix el món del cinema, alguna ment pensant ha cregut que el millor que podia fer era buscar una peli antiga resultona, que hagués tingut un cert èxit de taquilla (que no us enganyin, mai no perden diners), que tingués algun forat on calçar un gir argumental o final obert i aprofitar-ho per fer colar una història. Bé, aquí és on l'han parit del tot, perquè "Cómo conquistar Hollywood" tot i ser una peli resultona, fins i tot per alguns podria passar per ser una comèdia amb certa gràcia (qualsevol comèdia amb en Dennis Farina pel mig ho té assegurat això, i sinó pregunteu-ho als fans dels Caimanes), però allà l'argument quedava força tancat i diguem que no era una peli molt molt prestada a fer-hi una continuació.
Val, un cop triada la peli et poses en contacte amb el responsable del guió de la primera part i li ofereixes un bon xec perquè t'escrigui cinc ratlles que després li passaràs a un mort de gana perquè t'acabi d'escriure tot un guió. Esculls un director com ara el que ens ocupa, en F. Gary Gray (només li li hagués faltat dir-se de nom "Gyar") que és l'únic director de la història del cinema que després de fer "The italian job" ha tornat a fer un "Italian job". Ja que com us dèiem la primera part no deixa cap trama a mitges, s'ha utilitzat el recurs fàcil de fer sortir als mateixos actors de la primera part.
Ep! He dit actors? Volia dir actor, perquè només n'hi ha un. El senyor John Travolta torna a ser Chili Palmer, ex-gàngster que es passa del món dels negocis cinematogràfics als musicals (el seu lema és: "Jo també vull ser con en Ramoncín i viure dels discs (verges)"). Alguns pensareu que la nostra afirmació anterior no és del tot certa, que en Danny DeVito també sortia a "Get shorty". Doncs és tracta d'una trampa rastrera el posar al pòster de la peli a en Danny "mala leche" DeVito quan a la peli surt uns 2 segons (i potser encara estaria exagerant). Surt en un parell d'escenes, la segona de les quals té lloc en mig d'un partit de bàsquet dels Lakers on se'l veu acompanyat per l'ex-noia "Playboy" Anne Nicole Smith (la qual és estrany que no hagi intentat en dels darrers temps casar-se amb al príncep Rainier de Mónaco)
La resta del repartiment s'ha omplert amb cares conegudes, tenint a Uma Thurman com a màxim exponent (sí, torna a ensenyar els peus en aquesta peli...) i volent aprofitar de manera molt exagerada el reclam de "Pulp Fiction" per promocionar el tàndem Travolta-Thurman que tant d'èxit va tenir llavors... i el cas és que ho aconsegueixen, perquè tens la sensació que amb actors així la peli hauria de ser la bomba, però això ja ho aconseguiríem només si la banda sonora fos de King Africa (el seu darrer single, "Paquito el chocolatero" és com per arribar a envejar a Beethoven, per la sordera volem dir), tot i que segurament en aquest cas estaria millor que no pas els ritmes raperos que sonen durant la major part del film. Altres cares conegudes que apareixen són les d'en Harvey Keitel (ell i en De Niro sembla que darrerament facin una competició a veure qui fa més i pitjors pel·lícules) i la d'en Vince Vaughn, que ha aconseguit que en Ben Affleck ens sembli millor actor sense haver de fer res per part seva.
Aprofitant que ha sortit el tema dels raperos... no us heu fixat mai en la xorrada de noms que es posen tota aquesta penya? A "Be cool" en tenim un que es fa dir André 3000 (membre dels "Outkast"), però altres joies inclouen DMX, Ice Cube, Vanilla Ice, ... això és serio?
Com pots dir que estàs gravant una peli amb el senyor "cubito de hielo"? Potser així sona més "guay"? A Amèrica ven més? Segurament parlant dels USA la resposta deu ser que si... I el millor de tots és un que es fa dir "Cedric the entertainer". Fins i tot "Horacio Pinchadiscos" sona millor.
Va, un parell de dades més sobre "rock". Primer, que a la peli hi fan sortir el cantant amb la boca més grossa del món (amb el permís del sr. Jagger), i em refereixo al Steven Tyler dels "Aerosmith". Cada cop que veig aquest paio no puc evitar preguntar-me com carai un tio que s'assembla al germà lleig d'en Gollum pot ser el pare de la Liv "Arwen" Tyler!! Per mi que aquesta tia ha de ser adoptada... It's amazing.
I segona dada, que a la peli surt l'actor(?) conegut com a "The Rock", que com la majoria d'actors de músculs voluminosos que ens tenen acostumats a pel·lícules on només hi compta l'acció, es posa en la pell d'un personatge afeminat (en aquest cas el d'un guardaespatlles gai) per intentar demostrar que també pot actuar sense haver de matar a ningú (la seva interpretació i el saber riure's de sí mateix és l'únic que es salvaria de la pel·lícula). Alguns no el van arribar a reconèixer en tota la peli per culpa del pentinat afro que portava...
Doncs res més. Acabaríem aquesta crítica reiterant que no perdeu el temps (ni els diners) amb aquesta pel·lícula, o us n'acabareu adonant de dues coses: que es fa molt més llarga del que és, i que nosaltres teníem raó i vosaltres no. |
|
|
| DE QUÈ VA | | John Travolta torna a ser Chili Palmer, aquell gàngster sorgit de la ploma de l'escriptor Elmore Leonard que va aconseguir ficar-se dintre del negoci del cinema de Hol·lywood a la pel·lícula "Get shorty". Palmer, que és més xulo que Emilio Botín repartint jubilacions, és testimoni de l'assassinat del seu amic James Woods (qui apareix més estona en pantalla que Danny DeVito però que en canvi no el trobareu al pòster de la pel·lícula), un productor musical que just abans de morir li parla de Linda Moon, una futura estrella de la cançó i de les possibilitats de negoci que té el món de la música (i això que allà encara no han sentit a parlar del "Falete"). Travolta, que fins al dissabte a la nit no té res a fer, decideix anar a conèixer a la noia per veure si realment serà la nova Jennifer López o pel contrari sap cantar. |
|
|
| CURIOSITATS | | En Harvey Keitel feia un petit paper a "Get Shorty". A la darrera escena de la pel·lícula feia de Dennis Farina (en la pel·lícula dins la pel·lícula), paper que no té res a veure amb el que ha interpretat en aquesta. Els responsables de "Be cool" es deuen pensar que o bé ens mamem el dit o bé que hem votat tots a Bush. |
|
|
|  | 0.25 "Un altre dia hem de mirar quant duren les pelis abans d'entrar a la sala." |
|  | 1.00 "Tinc una pantalla plana de 24 polzades" Si no ho va dir 15 vegades en tota la nit no ho va dir cap... |
|  | 0.00 "Si arribo a venir amb el meu cotxe, marxo a mitja peli." Jo ni això, en casos com aquest ja marxo a pota directament. |
|  | 0.50 "Jo tinc ganes d'anar al cine, m'és igual si la peli és una merda" Segur que quan sortíem de la sala no pensaves el mateix... |
|
|
|
|
| Tomy (20/04/2005) | Ondia!!! Una crítica. He hagut de mirar-m'ho dos cops, no m'ho podria creure! Bé, primer de tot felicitar al nou crític (que em sembla que s'estrena amb aquesta peli, tot i que ja havia fet algun intent,jejejejje). En segon lloc corroborar tot el que ha dit, és a dir: quedeu-vos a casa o fugiu del cinema abans d'entrar-hi (com va fer el nostre amic Jordi).
|
| Xep respon (22/04/2005) | Ánims companys. Que aquest seguit de osties que ens donen al cine no us faci decaure en la vostra croada.
|
| Edu respon (30/04/2005) | El que em va agradar de la pel·lícula va ser veure The Rock fer de marica reprimit. Acostumat a veure'l sempre de macho-machote i veure aquest paper de mariquita m'ha fet molta gràcia. Sobretot la decoració de la seva casa. Només faltava veure'l a sobre d'una carrossa gay per la desfilada que es fa a Berlin.
|
|
|
|
|
|
|
|
