|
|
|
 | Millones | Millions
98 minuts
Anglesa
Vista el Wednesday 27 de April del 2005 als cinemes Ã’scar (sala 2) i triada per l'Elvis
Millones = Quiere ser millonario? (50x15) + Solo en casa / El sexto sentido (en ocasiones veo... santos)
|
|
|
| DIRECTOR I PRINCIPALS INTÈRPRETS | |
 | Dirigida per
Danny Boyle |
|  | Alexander Nathan Etel
com a Damian |
|  | Lewis Owen McGibbon
com a Anthony |
|  | James Nesbitt
com a Ronnie |
|
|
|
|
| INTRO | Millones és un pel·lícula que ha creat més polèmica dins de la LGC que la teta de la Jackson als Estats Units, i com a restulat té grans defensors i grans detractors. I és que resulta que la nova peli de Danny Boyle és bastant difícil de definir...
Però abans d'entrar el el tema, potser que us expliquem una mica de què va. Posem-nos en situació. |
|
|
| DE QUÈ VA | Millones ens explica la història de dos germans, Anthony i Damian, que després de perdre la seva mare (aclarim-ho, no és que no la trobin per enlloc sinó que s’ha mort) es traslladen a una nova casa juntament amb el seu pare.
Anthony, el germà gran, és un noi pràctic i realista, i Damian és un nen imaginatiu i somiador.
Un bon dia el destí vol que una bossa plena amb milers de lliures esterlines caigui miraculosament a les seves mans. Si afegiu a això que a Damian se li apareixen els sants del santoral que sempre llegeix, ens dona com a resultat el que ell creu que és un miracle, i decideix repartir els diners entre la gent pobre.
Evidentment el seu germà no hi estarà tan disposat com ell... |
|
|
| EL MILLOR | Com ja havíem dit, Millones és la darrera peli de Danny Boyle, director de Trainspotting (una peli on li foten un tret al cul a un gos, no en sé res més) i 28 días después (una peli que comença sent de zombis i acaba essent acorralado 4). Sabent això, podríeu intentar fer un creuament de dades i provar d’endevinar el gènere d’aquesta peli... i us sortiria algo com “desea reiniciar el equipo?” (o si et dius Maria directament “La memoria no se puede read”). Perquè Millones és una pel·lícula amb un aire infantil, amb un argument planer com una pizza quatre estacions (lo qual no vol dir que tingui res d’italià), una banda sonora amb algun regust important a Danny Elfman tocant el piano a duo amb el pianista de cine de barrio, però que tot i això encaixa perfectament amb l’esperit de la peli, i una fotografia que en alguns moments és per treure’s el barret (o la gorra/boina en el cas d’en Tomy).
Precisament la fotografia és el que se’ns venia de la peli en el tràiler que passaven unes setmanes abans. Com sempre passa, al tràiler es veien les millors imatges de la peli (cosa per la que no han de patir altres pelis com The Body (el cuerpo), al no tenir escenes bones...), però la resta tampoc desmereix gens: les escenes estan inundades de cels molt blaus i colors vius, que li donen vivacitat i reflecteixen l’aire optimista i gairebé d’anunci de compreses que vol desprendre la peli. Els efectes especials, encara que apareixen amb comptagotes, li donen un toc imaginatiu i destaquen sobretot a les escenes del principi de la peli, on la casa nova es va construint sola d’una manera que provocaria un infart al paio de Bricomania: es posen les totxanes i les bastides, es connecten els cables de la llum, la gespa es desenrotlla com una estora... com un Leroy Merlin a piles, vaja.
Algunes preses de càmera estan molt ben aconseguides, com la que segueix Damian per la casa per sobre de les habitacions en un sol pla seqüència, i recorda vagament en algun moment els planos impossibles que havíem vist a La habitación del pánico, tot i que sense en Forest Whitaker, lo qual és d’agrair (aquest home és l’Echanove en negre!).
Sobre la peli però, heu de tenir en comte que no pretén mostrar-nos un realisme total i absolut. És més, si aneu amb aquesta idea a veure-la us emportareu una bona decepció quan veieu com la imaginació de Damian s’entrellaça amb l’argument, i provoca el mateix efecte que un bolet al·lucinogen, de manera que se li apareixen els sants dels llibres que llegeix, tot i que son uns sants una mica peculiars.
El contrapunt d’intriga i que trenca el bon rotllo general de la peli el posa el personatge del “Hombre pobre”, que és el lladre dolent que intentarà prendre sigui com sigui els diners als nens. Però ho aconseguirà? Una pista: és Nadal. |
|
|
| EL PITJOR | | Alguna escena peca de massa infantil o ingènua, però ja que és una pel·lícula també orientada a públic infantil, se li pot perdonar. |
|
|
|  | 7.50 "Que passa, que només m'ha agradat a mi o que?"
Em sembla que estaré un quant temps sense poder tornar a triar peli... |
|  | 3.00 "Només m'ha fet gràcia el tros del burro"
Si, s'ha de reconèixer que la interpretació del burro era magistral... i la de l'animal també. |
|  | 1.00 "Encara no s'acaba?"
A en Tomàs li va fer tanta gràcia la peli com a mi em faria un passe doble de El fantasma de la opera. |
|  | 7.00 "S'ha de reconèixer que el nen és una monada!"
I això que aquest no es torna dolent, no Maria? |
|  | 6.50 "A mi m'ha agradat, però Boyle no era el dels gasos?"
Ei, humor intel·lectual!  No l'he entès... |
|
|
|
|
|
|
|
|
