|
|
|
| ARGUMENT | | Quan Eragon, un jove de 15 anys que viu en un petit poble, troba una pedra blava i brillant al bosc, est convenut que es tracta d'un gran descobriment i que venent-la podr comprar menjar per a la seva famlia, abans no arribi l'hivern. Per quan la pedra es converteix en una dragona, a qui bateja com Saphira, Eragon allibera un llegat tan antic com el mateix Imperi. D'un dia a l'altre, la seva vida ha canviat i a Eragon se li confia un nou mn de mgia i poders. Amb sols una espasa i els consells d'un vell rondallaire com a guia, Eragon i la dragona hauran de viatjar per terrenys perillosos en qu s'enfrontaran a un emperador, la maldat del qual no coneix fronteres. L'esperana de l'Imperi, doncs, descansa en Eragon i Saphira... |
|
|
| CRÍTICA | ERAGON: una crtica d'en Toms
Alg es podria preguntar quins motius pot tenir un home de 30 anys (extremadament heterosexual) a plantejar-se la lectura dun llibre com s el cas dEragon. Ja us dic ara que no va ser la portada, la qual, per cert, podria donar resposta a la pregunta: Pot tenir un drac cara didiota ?.
Aix a bones i primeres Eragon pot definir-se con un llibre juvenil-infantil i lhaurem de catalogar dintre del gnere de la fantasia en el subgnere de la espasa i bruixeria. Potser s que sc un gran fan daquest tipus de novelles ?
Si b no he tancat mai la porta a cap gnere literari, sobretot si surt en butxaca, el que engloba a poderosos guerrers (molts en taparabos tot i passar fred) amb espases llegendries, bsties estranyes que parlen i bruixots en mns mgics de reminiscncia medieval on conviuen multitud de races, no es troba entre els meus preferits. Crec que la afirmaci ve del avorriment mortal que va suposar per mi la lectura de la seva obra base, El senyor dels anells de J.R.R. Tolkien i en el fet que tota la resta dobres que lhan seguida nicament han provat dimitar-la i fins i tot plagiar-la sense cap mena de contemplaci. Aquest fet ha fet que mai mhagi passat pel cap llegir-me les interminables entregues de sries com ara Dragonlance i daltres per lestil per confesso que em va agradar La piedra de cristal del Salvatore, El ltimo deseo Andrzej Sapkowksi (si no s pel Google us quedeu sense lautor) i estic desitjant afrontar la saga de Can de gel i foc den George R. R. Martin. s que el principal problema que tenen totes elles s que comencen ... per ... acaben ? I el que s pitjor de tot: Els noms. Sc incapa de seguir-les. Tots els personatges, races i llocs tenen noms llargussims, impronunciables i fins i tot semblants. Mordor, Eowithranduil, Delebrin, Gaoswen, Pantojen, Galiranna, Thoewiel, Halentar, Gavobreddlaen ... i el meu preferit de tots els temps Arka-Gar. Em faig la ... dall un lio i ms molt difcil de seguir les diferents trames perqu difcilment se qui sn els personatges, on es troben i perqu els mags es regeixen per una mena de llei de Murphy que els impossibilita de fer precisament el conjur que els solucionaria el problema en qualsevol situaci en la que es troben.
No, no vaig prendre la decisi de llegir Eragon perqu sortissin cavallers, mags i dracs amb cara de poc intellectuals.
Potser s perqu les novelles juvenils estan de moda ? Si b lextraordinari xit de les novelles de Harry Potter (i per a qui llegiu en aquests moments, merescudssim) ha fet que sestiguin publicant novelles per gent jove a cabassos (un fenomen literari semblant al de El codi Da Vinci que ha provocat que el 90% de les novelles per adults que es publiquen continguin al ttol una de les segents paraules: Misterio, Secreto, Clave o Templario), jo nhe llegit algunes i desprs dun inici prometedor i tres totxanes sota el ttol de Memorias de Idhun (que tamb podrem catalogar en el gnere que comentava fa un moment) de la Laura Gallego, he decidit que mai ms menredaran i mhe proms a mi mateix no comprar cap mena de Artemis Fowl, Septimus i un llarg etc. que passin per les meves mans. Tot i ser bones histries i estar molt ben explicades (all que solem dir: que enganxen) tenen un to massa infantil que per desgrcia la meva ment ja no pot assumir.
Llavors perqu nassos vaig llegir Eragon ? Doncs nicament perqu farien la pellcula. Des del temps de Jurassic Park, la novella que em va descobrir la passi per la lectura que tinc la mania de llegir-me tot llibre que em pugui semblar interessant si se que aviat ladaptaran pel cinema. Quina tonteria no ? Perqu quina grcia t veure una pellcula si saps en tot moment qu passar i com acabar. Semblaria com si estigus mirant pelis porno. Si b anulla tot esdeveniment sorpresa el que magrada s veure com altres expliquen i posen en imatges el qu durant un temps el meu cervell ha donat forma i sentit. Magrada molt. I el saber que farien pellcula dEragon i donat lxit de vendes i les crtiques extraordinriament favorables de la novella que vaig llegir per internet em van fer decidir-me i anar a la biblioteca a buscar aquest llibre.
Ja em podria haver donat un mal de queixals o una diarrea aguda aquell dia i mhagus obligat a no poder sortir de casa perqu durant una setmana em vaig veure obligat a acabar-me el llibre dun tal Christopher Panoli, o Paolini (un cognom que sona a .... ital...) que a la tendra edat de setze anys va perpetrar aquesta obra mestra de la tortura i del avorriment la lectura de la qual em vaig prendre com un repte personal a afrontar amb valentia i orgull. Uns fan paracaigudisme, altres ponting ... jo acabo llibres com aquest.
Comena la cosa amb un dolent sinistre de nom Sombra que amb lajuda duns membres de la raa dels rgalos (uns orcs vaja) li tendeixen una trampa a una mena delfs que protegeixen una cosa blava. Abans que el Sombra sapoderi de la cosa aquesta, lelfa de nom Arya, fa un conjur i la fa desaparixer amb lo qual el dolent no pot fer altra cosa que cagar-se en els familiars de la noia i cridar com un desesperat.
Aix bsicament era lemocionant prleg que he de confessar que no em va desagradar i que acabaria essent el millor de la novella. Seguidament ens presenten a Eragon, un noi de quinze anys que un dia anant de caera per Las Vertebradas (ja comencem amb els noms ...) es troba una pedra blava. Donat que s ms pobre que les rates i que no ha pogut matar a cap animal per poder menjar (en aquest punt encara no desitjava que un altre caador per error lhagus atravessat amb un parell de dotzenes de fletxes) decideix recollir el pedregot i lintenta canviar per menjar al carnisser del poble. Amb el botiguer no hi entesa possible i el noi sha dendur la pedra a casa on conviu amb el seu oncle i un cos. Es veu que la mare va abandonar al nen quan era petit i el va deixar a crrec dels oncles. Llstima que no els llibres no sonin, perqu aqu el tema de La guerra de les galxies vindria que ni pintat. Accelero que no acabo. La pedra resulta que en realitat s un ou de drac, no un testicle, un ou com els de gallina on surt un drac petit que el primer que fa s fotre-li una descrrega al noi i que li deixa a la m una marca. Aqu el realisme de la novella ja comena a trontollar, perqu arribo a ser jo o molts de nosaltres i agafem un pal i comencem a donar-li cops al bitxo fins que no el deixem que sembli una estora. Eragon decideix amagar a lanimal i li dna de menjar (no havem quedat que no tenia ni per menjar ell ?) i durant 50 planes passa noms aix, que lanimal menja i creix. I el que s pitjor ... quan creix ... agafeu-vos ... resulta que sap parlar !!! I no s que aprengui poc a poc, no !!! de cop comena a parlar amb un coneixement complert del llenguatge i confessa que s una drac i que es diu com un Opel: Saphira, que sempre que el llegia em feia pensar en la cantant.
Al poble dEragon, Carvahall, hi ha un home que es diu Brom, que li explica al noi que el rei dolent que els governa, el rei Galbatorix ... Aqu vaig estar a punt de trencar-me la caixa. Si sembla un nom tret de les aventures dAsterix !!! Doncs el rei aquest havia estat un membre de Los jinetes de los dragones que va embogir quan se li va morir el drac i que va decidir acabar amb tota la resta (per desgrcia meva el mal parit en va deixar escapar un). Passen moltes altres coses i Brom i Eragon i la drac marxen a la recerca dun grup de rebels que senfronten a la tirania del malvat rei dAlagasia.
Aqu al final he resumit del tot perqu em fa molta mandra haver de recordar les poques coses que passen en aquest llibre. El que s us voldria transmetre s lavorriment total que suposa haver de seguir al protagonista durant 300 planes on noms caminen i caminen i de tant saturen, fan prctiques desgrima i cacen per dinar i sopar. A ms la redacci es fa tremendament pesada perqu bsicament tota lestona s Eragon se despert por la maana temprano. Eragn fue al ro y se lav la cara. Eragon prepar el desayuno. Eragon apag el fuego. Eragon recogo sus cosas y prepar el equipaje ... Eragon, Eragon, Eragon ... Ni us imagineu les ganes que tenia de que lEragon aquest caigus del cavall i es trenqus el cap, que volant a sobre de la drac a aquesta li dons un atac de cor i tots dos caiguessin des de la ms profunda de les alades impactant contra la ms afilada de la canteres de pedra ... Jo mateix em sorprenia de la mania i la crueltat que professava vers els protagonistes de la novella. Perqu el senyor Paolini no tenia res ms a explicar que si lEragon recollir herbes pel cam. No dedica cap mena de comentari a cap altra personatge i el que ms em va sorprendre s que el rei dolent no noms no parla en tot el llibre sin que no sel menciona en cap altre moment. 400000 planes desprs Eragon i ... ms gent, arriben a lamagatall dels rebels on t lloc un combat entre aquests i les forces del rei i el nostre estimat protagonista coneixer lexistncia duna profecia (ja trigava a sortir) on ell hi t molt a veure.
Respecto que a molts els hagi agradat aquest llibre. Ho respecto i ho envejo. Per mai de la vida matreviria a recomanar-ne la lectura a ning. Se que Eldest ns la continuaci i que tots dos acabaran formant part duna trilogia. De veritat que no mimporta que s el que passar a continuaci, qui s qui i qu passar amb qu. Ja vaig perdre el temps amb la seva lectura que a diferncia daquest llibre diuen que s or. La pellcula s menys dolenta perqu dura noms 80 minuts.
Fins la propera !!! |
|
|
|
|
|
|
